XERRADA: ANARQUISME I ALLIBERAMENT NACIONAL

El Sindicat d’Oficis Varis d’0sona de la CGT organitza el proper divendres 15 de novembre a les 20.00  la xerrada  “Anarquisme i alliberament nacional” La xerrada anirà a càrrec del col·lectiu anarcoindepentista Negres Tempestes.

Anarquia i alliberament nacional son dos conceptes que  poden anar junts?  Aquets col·lectiu els reivindica i els argumenta. És un bon moment per posar en comú idees i encetar un debat enriquidor per totes.  Hi esteu convidades.

Adjuntem el manifest que Negres Tempestes va treure amb motiu del 11 de setembre.

Manifest

De fa molts anys, estem immersos en un anhel, desitjant la llibertat del nostre poble. Darrerament, semblava que un procés popular construït des de la base aconseguia deixar al marge els recels dels partits polítics i engegava un camí amb el destí d'aconseguir la pròpia sobirania. Aquesta situació portà a aquells partits indecisos a intentar reconduir allò que s'estava fent en pro dels seus interessos. Un cop més, els elements reaccionaris del catalanisme, pretenien ocultar el seu tarannà que lluny està de cercar la llibertat. De nou, veiem com la seva por a la llibertat els hi supura pels porus i s'aferren a la cadira que els permet mantenir el seu statu quo, demostrant un cop més que només desitgen el poder. Cal deixar de demanar que ens facin la feina, hem de tenir clar que juntes ho podem tot i que aquests botiflers només són un llast.

La pèrdua de drets que s'esdevé d'uns anys ençà sota el nom de crisi financera té com a clar objectiu el de transformar-nos en mesells d'una casta dominant, formada per polítics, banquers, patrons i altres éssers d'aquest llinatge. Una casta que només vetlla pels seus interessos i que ens vol deixar sense llar, sense menjar, sense esperances... Volen que siguem unes simples peces del seu engranatge, només eines d'una cadena de producció, sense dret de rèplica. Castiguen i reprimeixen a aquelles que alcen la veu, que protesten, que surten al carrer o que simplement donen la seva opinió. Nosaltres però, som hereves d'una llarga tradició de lluites. Algunes perdudes que ens destruïren drets i altres guanyades que ens en dotaren. Cal lluitar per no perdre aquells que tenim i continuar lluitant per aquells que encara ens manquen.

Des d'aquí fem una crida, repetida i sentida per molts punts dels Països Catalans. Volem la independència! Però no una independència per a seguir sent el mateix. Volem una independència total! Volem la nostra llibertat! Com a persones, com a societat i com a poble! Volem una societat nova i justa, sense opressores ni oprimides.

Independitzem-nos dels mercats, dels estats, de la troika, el patriarcat i del patró!
Cap a la total independència fent via,
VISCA L'ANARQUIA!

#ViaAnarquia Bloc Antiautoritari 2013

CGT OSONA AMB LA MARXA PER L'EDUCACIÓ

El 27 d’agost a les 16.00 es posava en moviment la marxa per  l’educació, en contra de la LEC i de la LOMCE. La 4ª etapa enllaçava les poblacions osonenques de Vic i Hostalets de Balenyà.  En aquest tram van participar més de 100 persones, entre elles membres del sindicat que van donar suport a aquesta iniciativa.

Com altres dies la pluja va fer acte de presencia, unes vegades minsament,  altres amb força, tanta com els marxaires  tenen per  dir NO a aquestes lleis que posen en mans dels mercats els serveis públics. La pluja, segur, no aturarà aquesta marxa.  Amb ganes i bon humor vam travessar la Plana de Vic en direcció a Tona. Aquí  l’escola El Castell, amenaçada directament per les retallades de la consellera Rigau, havia preparat un petit avituallament.  Mentre ens assecàvem i agafàvem forces, els parlaments ens encoratjaven a continuar, amb la convicció de que aquesta situació es pot aturar.

Cap a 2/4 de 9 de la tarda entravem a Hostalets de Balenyà, en aquest poble l’escola Joan XXIII  feia d’amfitrió tenint preparat un sopar i els espais per dormir.  A la mateixa escola es va fer una taula rodona amb l’Emili Cortavitarte  i l’Ermengol Gassiot de la CGT, Rosa Canadell de l’USTEC  y la Núria de la Universitat Popular Autogestionada de Catalunya. Aquest és  un projecte en marxa per respondre al model educatiu capitalista, que amb aquestes lleis, s’imposarà per sobre de les necessitats educatives de les persones. L’Emili va explicar les experiències educatives durant el període de la Revolució a Catalunya  l’any 1936 i també la lluita per l’educació que va desenvolupar-se als anys 70 des de els barris populars de Barcelona. L’Ermengol va fer una crítica de la Universitat des de dintre, organització i objectius, i ens va mostrar com les Fundacions vinculades a les Universitats són la mà privatitzadora i excloent de la classes populars a les universitats.  La Rosa Canadell exposa el tema educatiu dintre del Moviment Sense Terres al Brasil, com les comunitats que ocupen terres  posen en el centre del projecte l’escola i la seva vinculació a l’origen social d’aquestes ocupacions.

Tot i ser quarts d’onze i veure en els rostres el cansament acumulat, encara va haver un petit debat, posant de manifest que l’educació ha de ser una eina per transformar la societat i no un element que mantingui i perpetuï  l’actual sistema capitalista.

A sopar i a dormir, que la lluita continua l’endemà amb un altre etapa.

Salut, llibertat i educació.

Perquè no vam participar a la roda de premsa d'Unitat contra el Feixisme

C.G.T. Osona participa a l’assemblea d’Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (U.C.F.R.) Osona amb la intenció de denunciar el feixisme i el nazisme com a ideologies totalitàries i excloents. Entenem que aquestes ideologies no són una excepció històrica del desenvolupament de la humanitat sinó que el sistema econòmic capitalista les engendra i les hi dóna suport.

Un argument recurrent d’aquesta ideologia és la criminalització de col·lectius sencers d’ homes i dones que són catalogats com a inferiors i no aptes per rebre un tracte d’igualtat en comparació a altres col·lectius. El darwinisme social, puntal del desenvolupament capitalista, forma part del seu ideari, deixant fora  totes les persones que no són de la raça definida com a superior. A la ciutat de Vic hi ha un partit polític feixista que no s’amaga d’aquest ideari encara que no utilitzi el llenguatge pur i dur del feixisme.

La iniciativa de portar al Ple de l’Ajuntament de Vic una moció contra el feixisme en general  i contra el racisme en concret que aquest partit desenvolupa tenia una triple intenció: per una part posicionar la resta de partits polítics amb representació municipal i la mateixa institució, l’Ajuntament,  en contra del perill que suposa aquesta formació feixista; ampliar el suport  d’organitzacions a U.C.F.R. i, finalment, portar el debat a les institucions i al carrer.

El que va passar al Ple és conegut per tots: la ceguesa, incapacitat o mala fe  de certes formacions polítiques per distingir entre  el antifeixistes que presenten la moció i el feixistes va fer que els posessin a tots en el mateix nivell, adduint-lo com a excusa per no votar a favor de la moció.  Una pràctica habitual des de el Poder per fer neteja de tot allò que el destorba, una pràctica que ratlla l’autoritarisme.  Tot i així, la moció va tirar endavant i va ser aprovada, motiu de satisfacció per Unitat.

UCFR-Osona va convocar primer una assemblea per analitzar els fets ocorreguts al Ple Municipal i posteriorment una roda de premsa per explicar la versió del fets.  Aquesta roda de premsa va consistir en l’afirmació contra el feixisme de les organitzacions que ja participen a la U.C.F.R. i els partits polítics que, vergonyosament, es van abstenir a la moció, van tenir l’oportunitat de rentar-se la cara presentant-se com el que no són: antifeixistes. I  van insistir  en que els aldarulls al Ple no es poden permetre, vinguissin d’on vinguessin, reafirmant altra vegada la seva ceguesa, incapacitat o mala fe per no distingir els feixistes dels qui presentaven la moció.

No creiem que hagi estat encertat fer una roda de premsa en la que els principals actors siguin els polítics, La U.C.F.R.-Osona ha de tenir sempre veu pròpia, sense mediacions de partits i organitzacions (encara que aquestes li donin suport). El moderador de la roda de premsa ho va dir ben clar: a l’assemblea  no sempre es coincideix, per això hi ha el debat i, si s’escau, es prenen decisions; és el lloc on prendre decisions comunes i  l’objectiu està clar, la lluita contra el feixisme i el nazisme en totes les seves formes.

Per tot això la C.G.T. Osona  a decidir no participar a la roda de premsa del passat 9 de juliol, però manté intacta la intenció de participar a les assemblees de la U.C.F.R-Osona.

Salut i llibertat.

CGT-Osona.

Parada de la CGT Osona al Mercat de Vic

A tots el afiliats i amics:Per tal de  donar-nos a conèixer a la comarca, us fem saber el proper dissabte dia 22 de juny estarem al mercat setmanal de Vic que se celebra a la plaça Major. Concretament, la nostra parada estarà al carrer Verdaguer, més o menys a l'alçada del bar Sport. Es agradaria molt que ens vinguéssiu a veure i poguéssim conversar i canviar impressions, tant sobre la díficil situació en la que ens trobem com sobre el paper que hi haurien de jugar la CGT Osona.Hi esteu tots convidats!

Neix la secció sindical de la CGT a Osona

El sindicat sorgeix per la necessitat d’aglutinar simpatitzants que reclamaven una organització que representés els seus interessos

La Confederació General de Treballadors va instaurar-se a Osona per primera vegada a la història el passat dissabte 27 d’abril. En l’assemblea constituent, que va tenir lloc al Centre Cívic Can Pau Raba, van assistir-hi una vintena d’afiliats anarcosindicalistes, que van aprovar els estatuts i van designar el Secretari General, el d’Organització i el Tresorer.

L’acte també va comptar amb la presència del Secretari General i el d’Organització de Catalunya, qui van valorar positivament la creació de la CGT a Osona. Van defensar-la fermament com a eina per difondre els seus ideals i calar en la societat osonenca juntament amb els moviments socials ja existents.

Els membres fundacionals van mostrar-se optimistes respecte el futur del sindicat a Osona, i van considerar fonamental el treball constant per fer front a una situació econòmica i social que, des del seu punt de vista, és totalment injusta.

També van voler diferenciar-se de la resta de sindicats i van considerar encoratjador el fet d’haver trobat en les darreres manifestacions persones que els reclamaven l’existència formal d’aquest ens a la comarca.

Els membres constituents de la CGT d'Osona