El 27 d’agost a
les 16.00 es posava en moviment la marxa per
l’educació, en contra de la LEC i de la LOMCE. La 4ª etapa enllaçava les
poblacions osonenques de Vic i Hostalets de Balenyà. En aquest tram van participar més de 100
persones, entre elles membres del sindicat que van donar suport a aquesta
iniciativa.
Com altres dies
la pluja va fer acte de presencia, unes vegades minsament, altres amb força, tanta com els
marxaires tenen per dir NO a aquestes lleis que posen en mans
dels mercats els serveis públics. La pluja, segur, no aturarà aquesta marxa. Amb ganes i bon humor vam travessar la Plana
de Vic en direcció a Tona. Aquí l’escola
El Castell, amenaçada directament per les retallades de la consellera Rigau,
havia preparat un petit avituallament.
Mentre ens assecàvem i agafàvem forces, els parlaments ens encoratjaven
a continuar, amb la convicció de que aquesta situació es pot aturar.
Cap a 2/4 de 9 de
la tarda entravem a Hostalets de Balenyà, en aquest poble l’escola Joan
XXIII feia d’amfitrió tenint preparat un
sopar i els espais per dormir. A la
mateixa escola es va fer una taula rodona amb l’Emili Cortavitarte i l’Ermengol Gassiot de la CGT, Rosa Canadell
de l’USTEC y la Núria de la Universitat
Popular Autogestionada de Catalunya. Aquest és un projecte en marxa per respondre al model
educatiu capitalista, que amb aquestes lleis, s’imposarà per sobre de les
necessitats educatives de les persones. L’Emili va explicar les experiències
educatives durant el període de la Revolució a Catalunya l’any 1936 i també la lluita per l’educació
que va desenvolupar-se als anys 70 des de els barris populars de Barcelona.
L’Ermengol va fer una crítica de la Universitat des de dintre, organització i
objectius, i ens va mostrar com les Fundacions vinculades a les Universitats
són la mà privatitzadora i excloent de la classes populars a les
universitats. La Rosa Canadell exposa el
tema educatiu dintre del Moviment Sense Terres al Brasil, com les comunitats
que ocupen terres posen en el centre del
projecte l’escola i la seva vinculació a l’origen social d’aquestes ocupacions.
Tot i ser quarts
d’onze i veure en els rostres el cansament acumulat, encara va haver un petit
debat, posant de manifest que l’educació ha de ser una eina per transformar la
societat i no un element que mantingui i perpetuï l’actual sistema capitalista.
A sopar i a
dormir, que la lluita continua l’endemà amb un altre etapa.
Salut, llibertat
i educació.
